ENTREVISTA A NIL SURIÀ I PAU SURIÀ

 

“Si t’atreveixes ho fas tot.”

 

1. A quina edat vau començar a practicar el monocicle?

Nil i Pau: Fa uns tres anys.

2. Com va ser la vostra primera experiència?

Nil: Bé, ens van regalar un monocicle, però nosaltres no sabiem que es podia fer trial ni res d’això.

Pau: I hi vam començar a anar, però després ho vam deixar durant un temps.

Nil: Després vam conèixer a un noi de la Granada, l’Arnau Almirall, que feia trial i a partir d’ell vam començar a anar-hi.

Pau: Més endavant ens en van comprar un que compartiem i jo me’n vaig comprar un altre, i més tard ja ens hem comprat peces i altres coses.

Nil: Fins que hem aconseguit uns espònsors, que ens han pagat els monocicles.

3. Què us atreia d’aquest esport?

Nil: Bé, doncs en principi que era molt visual. És com per exemple: el freestyle amb moto, el flat amb bici, el trial, l’skate... són molt visuals. Comparant-ho amb el futbol, per exemple, el que té de bo és que els horaris de practicar, no són com els del futbol, que hi has d’anar tres dies a la setmana, sinó que hi vas quan vols.

Pau: Ho fas quan et dóna la gana.

Nil: Qui ho fa és perquè li agrada de veritat. És molt diferent d’altres esports, que algunes persones hi van perquè els obliguen. Aquí, en canvi, hi vas quan en tens ganes.

4. El feu vosaltres sols com a autodidactes o teniu algun grup amb qui compartir aquest esport?

Nil: No, en principi entrenem sols. A vegades es fan trobades entre monociclistes i als campionats també aprenem molt. Però sí, en principi nosaltres sols.

Pau: Quan entrenem cada dia sí que entrenem sols, però a vegades també competim contra els altres.

Nil: Sí, així es va molt més ràpid, per la competitivitat que hi ha entre uns i altres. En principi no ens entrena ningú, n’aprens tu competint amb l’altre.

5. Quan vau començar a competir?

Pau: L’any passat.

Nil: Al campionat d’Espanya.

Pau: Debia ser l’abril de l’any passat.

6. Quant de temps dediqueu a practicar?

Nil: Doncs això, depèn del dia.

Pau: En un dia potser mitja hora, al cap de mitja hora potser em canso, i més tard hi torno a anar... depèn.

Nil: De mitjana en un dia potser dues hores.

Pau: Sí, però molt separades, vas a entrenar una estona i després vas a descansar, a fer deures, a estudiar...

7. Què sentiu quan ho practiqueu?

Nil: Doncs això, et distreus...

8. Aquest esport des de quan existeix i què en saveu de la seva història?

Nil: Ara s’ha fet un DVD de la història del monociclisme i em sembla que va començar el 1994, osigui fa uns 16 anys. Van començar uns australians, uns austríacs i uns francesos, i van anar fent les diferents disciplines. Les mateixes persones van començar a fer el freestyle, que consisteix en anar fent trucs i després van sorgir les altres disciplines: primer va sortir el MUNI, després el Trial, va sortir l’Street, el Flat... però això més endavant, l’Street ja és de per allà el 2005 i el Flat és del 2007.

Pau: Quan vam començar feia uns quatre anys que existia l’Street.

9. Dins d’Espanya i de Catalunya té gaire èxit aquest esport?

Nil: Aquí a Espanya i Catalunya..., el nivell és alt. Per exemple: a nivell europeu, al campionat d’Europa, el campió en Trial és català, el campió d’Europa en Júnior, és el Pau. I jo, per exemple, vaig quedar 12è en Flat i 17è en Trial.

Pau: Aquí a Catalunya el nivell sí que és alt, en canvi a Espanya és baixíssim.

Nil: Però després a països com per exemple França, al campionat d’Europa hi podia haver uns quaranta francesos, en canvi de catalans n’érem 3. Per exemple: els austríacs sí que són moltíssims, i els alemanys també, quaranta o així. Però també és perquè tenen federació, i aquí no tenim ni federació ni res.

Pau: Els hi paguen el viatge i tot això.

Nil: I nosaltres perquè ens paguin el viatge, necessitem una empresa.

Pau: A mi me’l paguen perquè m’esponsoritzen.

Nil: A ell hi ha una empresa de monocicles que li paga, en canvi ells, el que tenen, és una federació, amb una assegurança de viatges, una assegurança mèdica... En canvi nosaltres no, no tenim res.

10. Penseu seguir fent monocicle molts anys?

Pau: Fins que ens cansem. Jo crec que sí. Vaig intentar parar perquè tinc mal al genoll, però no ho he aconseguit mai. Hauria de fer repòs durant un any o mig any, i ho vaig intentar, però...

Nil: Bé és que això jo ho faré fins que em cansi de fer-ho. És com els esports aquests extrems, que ho fas quan et ve de gust, ningú t’obliga a entrenar. Jo hi ha hagut temporades que quasi que no hi anava, si no estàs motivat... També depèn molt de l’altra gent, sobretot quan estas competint a nivell europeu. Si tu veus que als altres els hi pugen molt la nota, dius va, vaig a entrenar, però si no puja el nivell europeu, i si no se t’acudeix res nou per fer, ho deixes.

11. A qui recomanarieu el monocicle? I per què?

Nil: A tothom qui tingui collons, perquè en aquest esport el que és bàsic és tenir collons.

Pau: Si t’atreveixes ho fas tot.

C. Bricullé i C. Xiol

Enrere