Hi havia una vegada tres amics, que es deien: Pau,Anna i Mireia, que volien anar de vacances tots sols.

Cada un, li va preguntar als seus pares, però per mala sort la primera reacció dels pares era:

-No!!! Com voleu anar tots tres sols de vacances? I a més a més qui ho pagarà?

Ells sempre els contestaven: -no pasarà res!!! I ho pagarem entre tots tres!!!Tot hi així els pares no els deixaven anar.

Els tres es van posar molt tristos, i de sobte en Pau va tenir una idea:-per què no li pregunto al meu cosí de 20 anys que ens acompanyi? ell coneix molts llocs per anar de vacances.

-Sí!!!! –van dir elles.

Deu minuts més tard ja eren cadascú a casa seva per explicar als seus pares la idea que havia tingut en Pau, i tots van estar d’acord en que si els acompanyava el cosí del Pau, hi podrien anar.

Una setmana més tard el cosí del Pau, en Sergi, els va explicar una cosa:

-Podríem anar a una illa que està a prop de França, és una illa molt petita que quasi no es veu ni als mapes i tindríem la sort que d’aquí una setmana surt un avió cap a França.

-Però després com aniríem fins a l’illa? –va preguntar la Mireia.

-Puc llogar un petit vaixell.

-I el viatje amb avió qui el paga? –va preguntar l’Anna.

-El puc pagar jo, ja que amb la feina que tinc em paguen 2000 euros al mes.

-Molt bé, doncs el dilluns que vé em de ser a les 8:00h a l’aeroport de Barçelona.-va explicar el Pau.

Una setmana més tard a les 8:00h ja estaven tots a l’aeroport de Barcelona a punt per marxar cap a França.

-A punt per marxar? –va preguntar en Sergi.

-Sí!!! –van respondre.

Es van despedir dels pares i van pujar a l’avió.

-Aquesta setmana serà la millor de la meva vida –va dir l’Anna.

-Ja ho pots ben dir!!! –va contestar la Mireia.

De cop l’avió va començar a tremolar i... a caure!!!

Mentre queia en Sergi va mirar un moment per la finestra i va veure com el cel passava de ser blau a verd, i de verd a marró.

A l’arribar a terra els quatre van veure que ells eren els únics supervivents i en Sergi els va dir que sortissin de l’avió ja que no fos el cas que explotés.

Van sortir de l’avió i van veure que estaven en un altre planeta ja que era un món al revés: els peixos volaven, els conills nedaven i els ocells caminaven amb quatre potes.

Van caminar una mica i van trobar una nota al terra que hi deia:”Si voleu que tot això no hagi passat haureu de trobar el tresor de les matemàtiques. Bona sort”.

-Genial, les marevelloses vacances s’han convertit en una reçerca del tresor de les matemàtiques!-va dir en Pau irònicament.

-Encara sort. Podria haver sigut pitjor.-li va explicar la Mireia.

-Que podria haver sigut pitjor que això?

-Doncs que no haguéssim sobreviscut.

Van seguir caminant i van trobar una cova amb un cartell que hi deia:”cova del tresor”.

-És aquí!!! –va dir l’Anna.

Hi van entrar, però van decidir descansar, i començar a buscar el dia següent.

De bon matí, van començar a caminar per la cova a la recerca del tresor.

Caminant, caminant van trobar una porta amb un cartell al costat que hi deia:”per poder obrir la porta haureu de passar la primera prova que és resoldre les divisions que hi han a la paret”.

-Quin rotllo!!! Per poder obrir la porta, hem de resoldre aquestes operacions!!! –es queixava l’Anna.

- Sort que som bastant bons. –va dir en Pau.

Al cap de deu minuts ja tenien les divisions fetes, i com que les tenien bé, van poder obrir la porta i seguir buscant el tresor.

-Visca!!! –van dir tots.

Van seguir caminant i van trobar una altra porta, amb un altre cartell que deia;”La segona prova consisteix en resoldre un problema que teniu escrit a la paret”.

-I ara un problema! –es queixava l’Anna un altre cop.

Va passar una estona i ja tenien el problema fet, i com que estava bé la porta es va obrir.

Van seguir caminant i van trobar la tercera porta amb el seu cartell que hi deia:”La última prova consisteix en calcular l’àrea d’aquesta part de la cova.”

Ho van calcular, però es van equivocar en un número, per sort en Sergi ho va rectificar a temps i la porta es va obrir.

-sí!!! Ho em aconseguit!!! –van dir tots quatre.

La porta es va obrir, però abans de trobar el tresor van llegir un cartell que deia que el tresor era la fórmula de la vida eterna.

Els quatre es van posar molt contents al saber que serien els primers en tenir vida eterna, però mentre desplegaven el paper...es van trobar un altre cop a l’avió que els portava cap a França.

-Que ha passat? Em tornat abans de llegir el tresor! –va dir la Mireia

-Ja ho entenc! – va dir en Sergi. –el tresor si que l’hem trobat l’únic que no em tingut temps de llegir-l’ho.

Els tres es van posar tristos, però durant el viatge s’ho havien passat molt bé, i a més a més, encara havien d’anar de vacances a l’illa.

-Ens hem de prometre que això que ens ha passat no ho explicarem a ningú tot i que tampoc ens creurien.

L’Anna, la Mireia, el Pau i el Sergi van aconseguir salvar a tota la gent que anava dins l’avió, eren petits herois, encara que ningú no ho sabrà.

MARINA CURTO SUERO