Chus Casado, és psicòloga i treballa al nostre institut des de fa 15 anys. Ara li arribat el moment de jubilar-se, així que hem decidit entrevistar-la per conèixer una mica més de la seva experiència professional i personal al llarg de tots aquests anys.

1.Perquè vas estudiar Psicologia?

Jo vaig estudiar primer magisteri després això em va plantejar interrogants i vaig decidir que faria Psicologia escolar, aleshores vaig fer Psicologia i més tard vaig fer un postgrau d’Educació Especial.

2.Durant tots els anys que portes com a psicòloga, has tingut alguna experiència que t’hagi impactat molt?

A mi sempre m’han impactat molt tots els casos dels alumnes que són discapacitats, que en principi a nivell d’estudis no se’n surten, però quan tu t’hi acostes i com a persona els hi dones un cop de mà i orientes a la família i orientes els nens, veus que els resultats són bons poden en alguns casos aconseguir una inserció laboral digna.

3.La teva manera d’exercir i treballar com a psicòloga com a canviat des de l’inici fins ara, quina evolució veus?

Jo quan vaig començar tot estava molt per fer, pensa que a les escoles no hi havia ni mestre d’educació especial, no hi havia cap ajut, en una de les primeres escoles que jo vaig treballar a Catalunya, que era a prop d’Olot, a Sant Joan les Fonts, va ser l’inspector que va dir: Bé, tu com que tens la preparació, ara et dedicaràs als alumnes que tenen dificultats. Allà no hi havia res, aleshores ell em va muntar unes hores per que jo pogués atendre a uns determinats alumnes que tenien dificultats, pensa que a totes les escoles que he anat passant, a totes he anat muntant l’aula d’educació especial, n’he muntat quatre. Aquí a Vilafranca, vaig estar a l’escola Mas i Parera, i la persona que havia fet una mica d’educació especial només va estar un any abans que jo i era una cosa molt incipient, i fins i tot en aquest institut, l’any abans havia hagut també una persona que feia unes hores. O sigui, sempre he anat fent a tots els centres que he anat aquesta feina, i ara tenim uns mitjans que, malgrat ens queixem, malgrat diguem que són insuficients, perquè veritablement són insuficients, jo aquí tinc molta feina, doncs mirant en perspectiva penses que tens uns ajuts que en una altre època no existien.

4.Què és el que esperes aconseguir quan estàs exercint com a professional de psicologia, és a dir, quan estàs aquí amb el teu pacient?

La meva funció a l’Institut no és, ni ha estat mai fer teràpies. Jo faig reforços amb alumnes amb dificultats,puc orientar els pares o els professors... bàsicament solucionar problemes i ajudar, ajudar a tots; primer al alumnes, les famílies i evidentment als professionals que treballen de diferents especialitats, perquè si entre tots busquem soluciones als problemes aquests nens estan més continguts i poden tenir un rendiment diferent, i ,si més no, si això no és possible almenys reconèixer les seves dificultats i alhora potenciar les seves habilitats fer un abordatge a partir de les mateixes, malgrat tot hi ha casos , que els nostres esforços no es devenen tal com voldríem.

5.D’acord, aleshores la repercussió de la teva feina en l’usuari, com la vius tú?

Des d’una perspectiva pragmàtica de la meva feina ,veig que hi ha alumnat en que he pogut col·laborar i d’altres que la meva intervenció no ha servit de gaire malgrat l’esforç fet.

6.Després de la jubilació, tens algun repte que tingui relació amb la feina...

Sí, podria ser que sí. Perquè és clar, és el què se fer més bé, si puc fer alguna aportació la faré a partir de la preparació que tinc. No ho sé, encara ho he de pensar tinc massa feina ara i aquí com per poder fer plans. Tot en el seu moment. Quan acabi aquesta etapa ja faré plans, ara és impossible. Alguna cosa faré, alguna cosa que tingui relació amb l’educació dels joves...


7.Com compagines el tema de treball i la família?

A veure, és molt complicat perquè vol dir que jo, pràcticament des de que tinc fills, em llevo a les 6 del matí per deixar preparades les coses més o menys necessàries, perquè després, al vespre, jo no sóc capaç de fer molta feina,estic massa cansada. Per tant ho faig al matí , a part de que durant el cap de setmana també hi inverteixo moltes hores.Vol dir que faig un esforç molt gran. Tinc ajuts però la conciliació laboral i familiar no és un tema resolt, des del meu punt de vista, crec que les dones asumim a casa més responsabilitats. I això hofaig perquèvull, i això vol dir en el meu cas renúncies, en alguns moments, però en d’ altres si que he pogut fer: cursos, seminaris…, no sempre ha estat necessari deixar de fer el que volia.


8.En què dediques el teus temps de lleure?

Tinc molt poc temps lliure. Algún any he fet per exemple, esport o anglès, també he fet seminaris. Depèn de l' any he fet coses diverses, però d' activitats n' he fet moltes i de diverses, però no fixes tampoc, jo sóc molt d' etapes. De vegades també m' he dedicat una mica a la fotografia i també he fet Pachword. Abans era molt molt aficionada al cinema, però en aquest moment no puc anar-hi perquè m' adormo de seguida a les pel·lícules i per tant miro pel.lícules a casa. També m' agradava molt anar al teatre, però ara em representa molt d' esforç anar a Barcelona, però ara ho tornaré a fer. Però vaja, estic contenta amb la vida que porto, tampoc és que em queixi cada etapa de la vida té unes posibilitats i també unes limitacions és tracta en tot cas d’anar fent els ajustos necessaris.

9.Com et descriuries a tu mateixa?

Com em descriuria? Que em descriguin els altes, no sé com ho faria jo (de mentres, riu). Molt treballadora, sempre ho he estat.Ara, per exemple, potser hi ha gent que pensa que compto els dies i les hores que em queden de permanencia a l' institut...i no és així a vegades penso que encara tornaré l' any que ve, no penso que això s' acaba... no m' hi acostumo. L' any que vé serà una nova etapa, així que em costarà deixar el ritme de vida que porto ara, de fet, em costarà molt. Al setembre ja m’ho trobaré ara tinc massa feina per pensar-hi.

10.Alguna cosa que ens vulguis explicar?

Per mi, ha estat molt important aquesta etapa a l' Alt Penedès, jo m' ho he passat molt bé, també hi ha hagut moments molt complicats, però en general, valoro molt positivament aquesta etapa de la meva vida. M' ha agradat molt traballar amb els alumnes que han tingut moltes dificultats i als quehe pogut ajudar . Després, per mi, també és una satisfacció veure’ls després de molt de temps pel carrer, que m' expliquin la seva vida, les coses que ara fan i com estan. Per mi això és molt important. I bé, les coses més negatives, de veritat que de seguida les oblido. Vull demanar comprensió als companys que han confiat en algun tipus d’ajuda que no he sabut, o no he pogut , donar. Sóc conscient que de vegades la meva feina crea unes expectativas màgiques no reals. Es difícil modificar els elements que no depenen de nosaltres.
Vull agraïr, molt sincerament ,a tots els que han volgut confiar en mi i que han estat disposat a col.laborar en que les meves orientacions puguessin tenir unes prejeccions reals. Tot plegat l’educació és una tasca col.laborativa des de diferents punts de vista professionals.



Anna Casany 4t ESO-A