La tradició dels gegants ve de molt antic. Com ja trobem escrit al Llibre Verd de Vilafranca, redactat el segle XVII, i en el qual s’hi copien fets des del segle XIV, "...lo clavari fa sonà los músichs y en aqueix temps pasan los gegants, lo drach y diablots tirant cuets per regositjar la festa...".

El nom d’en Ferragut, el gegant, està inspirat en un cabdill moro de dimensions i força extraordinàries que després de tres dies de lluita contínua va morir exhaust a Roncesvalles. Fa 3.34m i està construït amb fusta i guix. Antigament portava un ganivet que, segons recoda la llegenda, havia estat del Rei Pere el Gran, el qual morí a Vilafranca.

L’Elisenda, la geganta, no fa tants anys que existeix. Només consta des del 1600 i tot el que se’n sap és que representa l’esposa d’en Ferragut. Amida 3.27 i està feta dels mateixos materials que el seu marit.

Els gegants de Vilafranca tenen, a més, la particularitat de ser la primera colla gegantera de Catalunya documentada, i feren la seva primera aparició el 1424, però es registrà el 1601.Els gegants inicien els balls com a símbol històric d’atac i desafiament, igual que l’àliga.

Els gegants vilafranquins varen començar a incorporar-se a la Festa Major el 1784, i des d’aleshores no han deixat de ballar, sigui amb el so del flabiol i tamborí, la manxa borreguera, la sardana o amb les tradicionals gralles, que han acompanyat les festes com, per exemple, el final de la guerra Carlina, el naixement de reis, la festa major, etc.

El 1830 es van canviar de vestuari, passant per diferents etapes i modes: pagesos, carnestoltes, italians, àrabs..., fins a trobar el seu estil definitiu a l’actualitat: el de Reis Catòlics.

M.Miquel