El sedentarisme a la societat actual

La nostra societat sempre ha estat en continu desenvolupament i en els darrers temps estan evolucionant el que es coneix com a noves tecnologies. Són, aparentment, un descobriment magnífic i molt útil per a la humanita. Però, aquest descobriment és realment tan profitós i saludable?

Fa molt de temps, els éssers humans havien d’estar en continu moviment per sobreviure i per aconseguir menjar, i, a més a més, només ingerien el menjar que podien aconseguir. Això ha anat canviant i la nostra societat ha anat evolucionant. Actualment, es valoren molt més les coses pràctiques, fàcils i còmodes i cada cop menys l’esforç, l’esport i la nutrició.

Actualment hi ha molts mals hàbits i molts casos d’obesitat, això és degut tan a la nutrició com a la manca d’exercici: podem alimentar-nos correctament i no moure’ns del sofà o fer esport diàriament i menjar un munt de porqueries sobresaturades.

No paren de sortir per la televisió anuncis de menjars i hàbits saludables, però alhora surten encara més anuncis sobre hamburgueses, gominoles, menjars calòrics, etc. Es té més en compte que un aliment sigui fàcil de fer i ràpid que no pas que sigui bo i saludable. Així, els nens que normalment mengen entre hores a causa de l’avorriment, per aconseguir un cromo d’una bossa de patates o perquè a la televisió s’ha anunciat un nou producte prefereixen anar a comprar xiclets i donuts abans que preparar-se un entrepà o menjar un got de llet amb galetes.

Al mateix temps, en els àpats en família, els pares arriben tard a casa, cansats i prefereixen trucar a la pizzeria o demanar un frankfurt abans que engegar els fogons i preparar una verdura. Això té un doble efecte, els nens mengen malament amb els pares i menjaran malament quan ells no hi siguin perquè és el què han après. A més a més, abans els aliments costaven d’aconseguir i per tant tothom menjava el que realment necessitava, ara, cadascú ha de regular el que menja ja que si volgués podria ingerir gran quantitat d’aliments, però no tothom ho fa adequadament.

Abans, l’única forma d’entreteniment era l’esport, no existien màquines amb les que es pogués jugar i els nens es passaven les hores del pati i les tardes al carrer jugant a pilota i corrent perquè era l’única manera de passar-s’ho bé. Ara, quan algú està avorrit ni tan sols surt de casa, encén la televisió i es prepara unes crispetes, es posa a jugar a la play o engega l’ordinador i navega per Internet. Cada cop estan més de moda els jocs virtuals i gairebé tots els nois i noies els troben divertits i creuen que és la millor manera de passar l’estona.

Cada cop més ha anat prenent més pes el model de noi o noia que no s’esforça per res i que passa de tot. Fer esport ja no és “guai”. Cansar-se ja no és divertit. Tothom prefereix estirar-se al sofà que perseguir una pilota. Actualment, està mal vist suar. És una cosa que s’ha d’evitar, i això fa que cada cop augmenti més el passotisme i la mandra col·lectiva. Tot plegat té conseqüències molt greus: ningú s’esforça per aconseguir el que vol; li han donat tot fet, sense que ell o ella hagi mogut ni un dit, i espera que sigui així la resta de la seva vida. Per això, crec que fer esport és una vessant de la formació d’una persona tan important com aprendre a llegir i escriure.

La societat es regeix per la llei del mínim esforç sense tenir en compte les greus conseqüències que això comporta. Ara bé, la mala alimentació i la falta d’exercici físic tenen vàries conseqüències.

Una bona alimentació i fer esport t’ajuden a estar bé amb tu mateix, sentir-se sa, mantenir un pes adequat i tenir una bona salut capaç de resistir malalties, a més a més, l’esport també és una educació, et forma mentalment, fa que siguis disciplinat i educat amb els companys i contraris, t’ensenya que t’has d’esforçar per aconseguir les coses i t’incita a superar-te.

Crec que, per solucionar l’actual problema del sedentarisme, s’haurien d’anar reduint els aliments ràpids i poc saludables, les hores de televisió i l’ús descontrolat de les màquines. Per contra, s’hauria de valorar més l’esforç, tenir en compte l’important que és seguir una bona dieta, valorar les múltiples qualitats que té l’esport i animar tothom a recuperar la vitalitat. Que sigui així!

Marçal Peguera

Calaix de sastre